Després del col·loqui organitzat pel col·lectiu de Compromís per l’Eliana el passat 30 d’octubre, amb la participació de la diputada Mireia Mollà, en què es tractà el tema de la situació dels joves i del seu futur, Isabel Montaner Borja, Secretària de les sectorials de Joventut i Comunicació, reflexiona sobre la qüestió a un article publicat al diari local l’Eliana 2000.
“Davant la situació d’esta societat, en què la taxa d’atur és del 21%, però molt més brutal si es tracta de l’atur jove (51%), pensem que hem de reflexionar sobre el tema, perquè una població que desaprofita, oblida i damunt diu que el que estem vivint és una situació de “movilitat exterior”, és una societat que no utilitza responsablement els recursos que tenim, que a més són prou bons“, afirma Montaner.
A continuació, adjuntem íntegrament l’article publicat en el diari l’Eliana 2000.
És una època de promeses, època de què ens diguem el que volem sentir, una època de creure. Però també és una època de canvi! Hi estic segura, la cosa està canviant. Perquè la gent no es pot creure que una societat que permet la corrupció, transparència de boqueta, retallades a tots els àmbits, atur elevat i insostenible si parlem dels joves i un munt de despropòsits, fan i faran que la història canvie.
Perquè si hi ha un futur, passa per canviar-ho tot, des de dins, amb mesures que facen crèixer tota la societat.
No hem de caure en cap trampa, no podem tindre por, perquè, a més a més, què podem perdre? Mentre hi haja gent amb idees noves, una generació amb tot per fer i que no responguen als interessos que ara revel·lixen, podrem dir que hi ha futur.
Potser solament sabem el que no volem, potser estiguem en un moment massa fosc, però per què no intentar canviar este món?
Crec que tenim la matèria necessària, doncs hi ha una generació, la dels més joves, “la més preparada”, que tenim moltes ganes de viure, de regenerar.
Empondereu els joves, doneu-los veu, tenim ganes de menjar-nos el món! Més que res perquè no ens agrada estar exiliats o oblidats. I si els més joves, que som els qui tenim força per a lluitar, hi estem, nosaltres treballarem perquè tota la societat aprofite esta força nova.
Amb tot açò no vull dir que els més majors no valguen, ni molt menys! Us necessitem, necessitem un suport, una veu de l’experiència, però volem viure, independitzar-nos, crear, estudiar, disfrutar una bona vida amb treball i molt millor si treballem perquè la nostra casa cresca amb nosaltres.
En resum, el futur pel canvi amb la força de les generacions noves i amb l’experiència de tots, no ens abandoneu, per favor.
Isabel Montaner Borja